dimarts, 21 de juny del 2011

Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global.

Com ja he dit, l’activitat ha estat profitosa i molt satisfactòria per a tots. Personalment m’ha ajudat per a sistematitzar una mica les sessions i prioritzar objectius i continguts. El fet de realitzar una activitat d’aquestes característiques que a casa teníem pendent, com una activitat d’ensenyament-aprenentatge en l’àmbit no formal, de forma seriosa i com a exercici per a la UOC, l’ha dotat de més significat per a mi i de més compromís per part del meu pare que s’hi ha posat de valent. La predisposició que hem tingut tots dos ha afavorit que hi hagués una bona entesa i que avancéssim segons els seus interessos i necessitats. 

Del seguiment de l’avaluació continuada, val a dir que requereix molt de temps i esforç per a investigar, provar, crear, comunicar, llegir, etc. I tot i que al principi de començar l’assignatura se’ns va demanar el grau de compromís i les expectatives que teníem, tant una cosa com l’altre s’ha superat de bon tros. Li he dedicat tant de temps que va arribar un moment en que volia aprendre més i més. Durant aquest semestre he fet una immersió tecnològica brutal ja que també he realitzat un seminari LIC amb una formadora tecnòcrata didàcticament molt vàlida que ens ha fet navegar constantment buscant aplicatius adients per a fer servir amb els alumnes o les famílies per a facilitar la llengua i la cohesió social. Així que la meva dedicació ha sobrepassat els crèdits de l’assignatura i els recursos que ara tinc són infinitament més grans que els que tenia fa uns mesos.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat les tecnologies col·laboratives per mitjà del wiki, compartir mapes conceptuals amb el cmaps tools, compartir les fitxes de casos al forum, etc. Tot aquest aprenentatge m’ha permès sentir-me més a prop dels altres alumnes i crear una dinàmica d’autoajuda pedagògica que m’ha impulsat a investigar en nous aplicatius que sovint m’han facilitat la feina en d’altres moments, PAC’s o a la feina.
El blog també ha estat una gran fita que tenia ganes de realitzar. Fer-ne un amb un objectiu concret i esperant que els companys el visitessin i en fessin comentaris era una motivació i visitar els dels altres també ha estat molt enriquidor.

Respecte a l’avaluació inicial i el canvi conceptual que he realitzat val a dir que la meva concepció ha canviat en referència a l'objectiu principal de la Tecnologia Educativa. Fins ara he pensat que és més aviat facilitar l'aprenentatge significatiu als alumnes i mestres i no reduir-ho tot a un simple ventall d'instruments i tècniques per a fer servir les TIC. Però crec que és indispensable conèixer l’infinit ventall de possibilitats que tenim amb les Noves Tecnologies per a aprendre de forma significativa, facilitant els aprenentatges, tasques, recerques, etc que es realitzin durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. 

Conclusions

L’ús de les tecnologies per a impulsar l’aprenentatge significatiu constitueix també un aprenentatge científic basat en la construcció de models mentals. 

El meu pare ha creat un esquema o una representació del que són les Noves Tecnologies i en concret Internet, que ha anat evolucionant a mida que el seu procés d’aprenentatge avançava.

El seu model mental individual ha inclòs un coneixement estructural, procedimental, reflexiu, espacial/imaginatiu, metafòric i d’altres valors i creences que s’han posat en acció durant l’aprenentatge (Jonassen i Henning, 1999) Això ha produït un canvi conceptual en la seva manera d’entendre Internet, la comunicació on line i el tractament de la informació. La revisió del canvi conceptual és necessària quan la nova informació no correspon a les creences, pressuposicions i models del món (Vosniadou, 1994). I encara hi haurà més canvis conceptuals a mida que vagi aprenent tot el que pot fer amb Internet, sense moure’s de casa.

Aquesta finestra oberta li ofereix tantes possibilitats que es troba perdut però vol avançar, li agrada conèixer i aprendre i aquesta empenta fa que sigui més fàcil actuar de guia en el seu aprenentatge. Per tant podríem dir que el canvi conceptual és significatiu i intencional, ja que el meu pare és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi i el desig de fer-ho.

L’experiència de realitzar una activitat d’aquest tipus amb la família m’ha comportat molta satisfacció per mi i per ell i per suposat que també per al meu germà que ara veu la possibilitat de comunicar-se amb el pare de forma més habitual. Continuarem treballant en la mateixa línia i el límit el posarà ell.

Avaluació tecnològica del disseny

L’eficàcia dels recursos informàtics que s’han utilitzat no està determinada només per les seves característiques o possibilitats tècniques sinó per la seva qualitat didàctica, i trobo que utilitzar els recursos tecnològics i comunicatius que ens aporta Google per a la comunicació diària i la informació és un avenç en la tecnologia i en les relacions humanes que han  permès que el disseny de l’activitat sigui d’allò més engrescador per al meu pare. 

Els continguts transmesos i la forma d’organitzar-los ha estat un punt clau en la programació, ja que es partia dels interessos i les necessitats de l’alumne, que al principi va voler anar molt depresa però que després va demanar repassar tots els procediments que havíem fet servir per accedir als diferents aplicatius.

L’adequació en quant al ritme, l’assiduïtat, i els recursos facilitadors de la tasca (accés directe a les icones més importants des de l’escriptori, lletra més gran, ratolí més lent, etc) han afavorit l’aprenentatge en i amb Noves Tecnologies.

El context familiar facilitava que les trobades poguessin ser més flexibles i sovint fèiem sessions de dues hores. Adequant el temps i l’espai fèiem possible que la disponibilitat de l’alumne fos encara major. 

Per tant, es podria dir que tenint en compte els objectius i continguts, la predisposició cap al mitjà i les característiques del receptor (home de més de 60 anys que no ha tingut oportunitat d’estar en contacte amb les NT de forma habitual),  el disseny i la seva adequació a les necessitats i interessos de l’alumne usuari ha estat l’èxit de la intervenció, tenint en compte que l’àmbit familiar facilitava la transferència de coneixements.
Les diferències cognitives  (estils cognitius, estils de processament, etc) entre els receptors s’han solucionat amb explicacions simples i metafòriques obviant informació poc important per evitar l’excés o sobrecàrrega.

Els mitjans utilitzats han estat molt simples i el nivell que s’ha fet servir és d’iniciació al correu electrònic i altres aplicatius a nivell usuari. La combinació de diferents mitjans de comunicació i informació a través d’Internet ha aconseguit una vertadera formació en Noves Tecnologies que abans l’alumne no tenia.

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

El procés d’aprenentatge que s’ha produït durant les sessions efectuades ha estat un aprenentatge significatiu ja que s’ha pogut comprovar que s’han acomplert les següents qualitats: 

Actiu: L’alumne era el que construïa el seu propi aprenentatge i era el responsable del mateix i de la seva evolució de forma conscient i activa.
Constructiu: Partint dels coneixements previs de l’alumne, construïa nous conceptes o adaptava noves idees donant significat als nous constructes fruit de l’experiència realitzada.
Col·laboratiu: aprofitant les habilitats del fill i la filla, l’alumne imitava, modelava i observava les produccions i contribucions de la resta d’agents implicats, col·laborant en l’aprenentatge comú.
Intencional: L’ alumne es proposa de forma intencional un objectiu cognitiu i progressa en el seu assoliment de forma activa.
Conversacional: El procés social en el que l’alumne és immers afavoreix la construcció del coneixement mitjançant la comunicació conversacional.
Contextualitzat: L’activitat d’aprenentatge està basada en un context i una necessitat real: comunicar-se amb el fill quan viatja fora de casa.
Reflexiu: L’alumne reflexiona sobre el que ha après i els processos que implicats en l’aprenentatge.

Respecte a l’avaluació de l’aprenentatge en si, podria dir que:  

A nivell de psicomotricitat fina, aquesta activitat farà que el pare tingui una millor mobilitat dels dits de la mà.
A nivell psicoafectiu, la relació a la distància que s’estableix amb el fill dóna més tranquil·litat i seguretat a la família que és al país d’origen i estableix unes pautes de comunicació que fan que es puguin compartir altres moments durant el viatge.
A nivell cognitiu, la intel·ligència intuïtiva quedarà activada i adquirirà una nova competència tecnològica que li permetrà aprendre de forma més ràpida a fer servir altres aplicatius de google com pot ser el google maps o el google earth per a ubicar la posició del seu fill en els diferents viatges que fa. I la agilitat mental per a situar en l’espai del teclat les diferents lletres també afavorirà la memòria espai-temporal.
A nivell de pensament i llenguatge, ajudarà a estructurar les idees i a organitzar el discurs abans de començar a redactar i permetrà aprendre les normes de redacció d’un missatge informal per correu electrònic, així com les normes ortogràfiques que quedaran corregides pel corrector automàtic del gmail

S’han ofert els ajuts pedagògics necessaris per afavorir l’aprenentatge mitjançant una atenció individualitzada, mantenint sempre la motivació partint dels interessos de l’alumne i respectant el ritme d’aprenentatge i els descansos necessaris:



-       Lletra més gran per a que la visió es centrés en el text que escrivia en el correu electrònic.
-       Ratolí més lent per a que no anés tant despresa
-       Explicacions clares i amb metàfores que facilitessin la comprensió del funcionament d’Internet.
-       Feed Back constant, recordant l’accès, les icones, el correu i la contrasenya...etc.

Les sessions programades han estat diferents a les que hem realitzat ja que seguíem les necessitats de l’alumne. El ritme el marcava ell i anàvem avançant o no en funció dels interessos, disponibilitat i concentració que tenia.

S’han realitzat més aprenentatges dels previstos i ara caldria reforçar-los amb més sessions per a establir una mecànica que permeti tenir la ment de l’alumne més alliberada, és a dir que no estigues tant centrat en com s’accedeix o com s’obre una finestra o un aplicatiu (mecànica de l’accés a la informació) i passar a decidir què vol aprendre, o què necessita, ja que el meu pare com a alumne en ocasions estava tant saturat d’informació que ni tan sols sabia què escriure al correu o què buscar al cercador.

El meu paper ha estat de guia i tot i que li he anat retirant l’ajut necessari per a que fes l’esforç de recordar i de decidir què fer primer, cal que continuï ajudant-lo en la consecució dels aprenentatges que es proposa perquè es perd amb facilitat. L’important és que no té por d’anar provant i clicant i això fa que a vegades ell mateix rigui de la seva inexpertesa i aprengui de l’assaig-error sense cap problema.

dijous, 26 de maig del 2011

Informe final: implementació d'una activitat d' E/A en TIC dins l'àmbit no formal

Com ens comuniquem?



Descripció agents personals i tecnologia mediadora: Pare i fill que viatja sovint seran els agents i la tecnologia que faran servir serà el correu electrònic i el xat amb video.
Descripció del problema de partença: Un fill que viatja sovint i que és usuari de les NT i un pare que vol tenir més comunicació amb ell quan és fora però sense que li suposi una despesa extra.
Es tracta d’un problema mal estructurat, segons Jonassen (1997) són aquests els problemes que ens trobem en la nostra realitat quotidiana i poden donar-se moltes solucions alternatives, ja que integren diversos camps de contingut. Aprendre a solucionar problemes d’aquest tipus suposa tenir una sèrie d’habilitats diferents a les que es fan servir per a solucionar problemes estructurats. En aquest cas, el nivell de complexitat que suposa aprendre a utilitzar recursos tecnològics amb pocs coneixements previs suposa dominar un context desconegut: internet, però amb un problema molt situat en un context determinat: la comunicació amb el fill viatger. Segons la taula de tipus de problemes de Jonassen, aquest seria:

Tipus de
problema
Activitat
d’aprenentatge
Entrades
Criteris d’èxit
Context
Nivell
d’estructuració
Nivell
d’abstracció

Problema de resolució de resultats
Aprendre a utilitzar el portàtil, el correu electrònic i el xat
Dificultats per a retenir els passos a seguir i manca d’intuïció tecnològica
Identificació de les dificultats i recerca d’estratègies per a recordar el procés a seguir
Vida quotidiana
Errades i resultats definits: comunicació en temps real i/o diferit amb el fill
Situat per la dificultat en la comunicació en la distància










diumenge, 15 de maig del 2011

Cita

“El significado de ‘’saber” ha cambiado: de ser capaz de
recordar y repetir información,a ser capaz de encontrarla
y usarla"


Herbert Simon, Premio Nobel de Economía 1978

dijous, 12 de maig del 2011

Més sobre realitat augmentada: Avatar

La tècnica de realitat augmentada permet que un ordinador pugui reconèixer un entorn determinat i a partir d'aquí crear nova informació que afegeix a la imatge que donaria.

Les pel·licules com Avatar Arthur i los Minimois l'utilitzen sovint per crear els entorns, i els jocs realistes de la PSP també ho fan.



diumenge, 8 de maig del 2011

RBC

Compartir casos amb tot vosaltres ha estat un plaer!


Hauriem de crear una base de dades amb tots els casos catalans recollits!!
Ha estat una bona experiència compartir amb vosaltres històries  basades en la pràctica docent que forma part del nostre dia a dia. 


Vull compartir les meves conclusions:


En els seminaris de revisió de casos psicoanalítics podem trobar també un RBC, ja que els membres participants escolten un cas que comparteix un professional i entre tots busquen la millor manera de realitzar una intervenció clínica. Les estructures de la memòria per entendre el cas són les mateixes que s’utilitzen si estiguessin portant a terme ells mateixos el cas compartit i això permet crear un espai on reflexionar sobre una història que dóna experiència als assistents. Aquesta és la similitud que he trobat més propera i la que m’està ajudant més en el meu canvi conceptual respecte a molt conceptes que estic aprenent durant el Pràcticum que estic realitzant en un CSMIJ. 
Compartir informació mitjançant les xarxes socials també trobo que és una manera de crear coneixement significatiu, tot i que no s’explica amb el RBC, i per tant no es tracta d’una història, el que s’explica és empíric i qui ho escolta o llegeix fa la tria d’allò que li sembla significatiu per la seva naturalesa, s’apropia del coneixement i l’utilitza i comparteix per a construir nous coneixements. L’aprenentatge significatiu que estic realitzant a partir del seminari CLIC que estic realitzant em permet adquirir recursos que estic aplicant a la feina, al Pràcticum, a la UOC i a la meva vida diària per a facilitar la gestió d’informació, la comunicació, etc. 

dijous, 5 de maig del 2011

L’Anoia + guapa: portal de reportatges, una idea sorgida del seminari "Escola i noves tecnologies"

header

L’Anoia + guapa és un portal de reportatges sobre els municipis de l’Anoia.
Els continguts han estat elaborats pels alumnes de Cicle Mitjà de les escoles de la comarca, amb l’objectiu d'impulsar l'ús de les TIC a l'aula i disposar d’un recurs didàctic per al coneixement de l’entorn.
L’autoria dels reportatges correspon a les escoles, que han lliurat les seves pàgines elaborades a partir d'unes pautes de disseny.
Aquesta iniciativa forma part del projecte “Educació en xarxa”, una idea del seminari “Escola i noves tecnologies”, del Pla de Formació de Zona de l'Anoia.



Cliqueu aquí per accedir a la web que mostra els continguts treballats.

Realitat Aumentada: un aplicatiu que supera la realitat?

La realitat aumentada a l'educació és una de les últimes novetats de les Noves Tecnologies. Es tracta d'una aplicació que permet crear hologrames del cos humà, de l'estructura d'un avió, del sistema solar en moviment, etc. També reprodueix un àudio donant una explicació del model.
He trobat una explicació de com fer-ho. Jo no entenc ni un borrall, però potser algun de vosaltres sap com programar-ho: 
"Programado en C++ utilizando ARToolKit para el manejo de la camara y deteccion del marcador y libwmp3 para la reproduccion de audio en mp3 (aunque no se escucha...), los modelos son cargados de archivos obj (wavefront) y las texturas son archivos bmp, para el render se usa OpenGL y GLUT"

És impressionant!!!

dilluns, 2 de maig del 2011

DIIGO el MArcador Social que et permet guardar les teves pàgines i consultar-les des de qualsevol PC


DIIGO: Gestión favoritos
DEFINICIÓN: Diigo es un servicio web que nos permite guardar online todas las direcciones de nuestros sitios favoritos mediante un sistema de etiquetas para su más fácil localización. Es un claro ejemplo de Social Bookmarking.

UTILIDAD: Gracias a Diigo podemos decir adios al caos de carpetas de favoritos del Explorer. Además, nuestros sitios favoritos no sólo están en nuestro ordenador sino que podemos acceder a ellos desde cualquier terminal. Este servicio de gestión de favoritos o bookmarks ya era brillantemente ofrecido por lugares como Del.icio.us or Furl.

Diigo ha incrementado la funcionalidad de las citadas utilidades, pues permite mejoras como: resaltado de párrafos en las páginas visitadas, inclusión de sticky notes o postits para hacer nuestros propios comentarios. Y así, cuando mandamos esas páginas a otras personas por correo electrónico desde Diigo, ellos pueden ver nuestros resaltados y anotaciones.
Diigo tiene más funciones, como es formar comunidades tipo facebook, crear foros, enviar mensajes sms o textos a twitter con los enlaces a las páginas que queramos. El concepto de herramienta de colaboración es clave en este servicio.
Finalmente, Diigo permite importar todos los bookmarks de Delicious y además seguir alimentando desde el propio Diigo la base de datos de nuestro Delicious.

MANEJO: Dada la versatilidad de funciones de Diigo, conviene que nos demos un paseo por todos sus menús. Cuando abrimos una cuenta con nuestra dirección de correo y contraseña, observaremos que al final de la página tenemos un enlace a Tools. Pinchamos sobre él y tenemos a la derecha los accesos para instalar Diigo Tool Bar en nuestro navegador y, si trabajamos desde otro ordenador, el enlace a la barra virtual Diigolet.
Cuando instalemos la barra de herramientas en nuestro navegador, veremos que tiene este aspecto:


Botones de Diigo


De izquierda a derecha, el significado de esos botones es:
  • Abrir la barra lateral de exploración de nuestra etiquetas (como vemos en el dibujo más abajo).
  • Abrir el listado de menús y funciones de Diigo.
  • Bookmark o poner nuestras etiquetas para mejor recordar la localización de la página. Podemos poner más de una y siempre separadas por un espacio.
  • Hightlight para resaltar ese párrafo interesante que previamente hayamos seleccionado en la página visitada.
  • Comment nos permite añadir sticky notes o comentarios a distintos puntos de la página.
  • Send para enviar por correo electrónico, SMS o twitter el enlace a nuestros amigos.
  • Message para redactar un mensaje a nuestros amigos y así iniciar un proceso de interacción.



Y si estamos en otro terminal podremos acceder a nuestros favoritos abriendo nuestra cuenta personal desde el sitio de Diigo.
Además, desde cualquier ordenador podemos cargar en favoritos el enlace a Diigolet para que podamos resaltar textos o poner notas en páginas web, tanto para nuestro uso como para la gente a quienes enviemos ese enlace.
Cuando cargamos la página Diigolet en nuestro navegador tendremos la barra virtual de Diigo. No olvides "sign out" cuando hayas terminado.

Barra virtual Diigolet


Se recomienda explorar las posibilidadades de crear listas temáticas privadas o públicas con nuestros bookmarks, así como explorar las afinidades con otros usuarios de Diigo para descrubrir el porcentaje de coincidencias de nuestros bookmarks con los de otras personas y, quizá, apartir de ahí, iniciar un proceso de contacto y trabajo en equipo.

diumenge, 1 de maig del 2011

Avaluació PAC1




Durant la realització de les miniactivitats de la PAC1, hi ha hagut moments en que he gaudit descobrint i provant nous recursos educatius, tècniques i tecnologies, també gràcies al seminari LIC que estic fent. La creació del blog i el seu manteniment m'ha motivat a compartir totes les descobertes.

Però és cert que per altra banda la utilització del cmap no em sembla del tot intuïtiva. Tot i que ja el coneixia d'una altra assignatura. Segurament el meu mapa conceptual (del qual finalment estic satisfeta) seria un altre si dominés a la perfecció el recurs tecnològic que hem fet servir per a compartir-lo. En el meu cas, tant el domini del cmap com les dificultats de creació d'un mapa conceptual han jugat en contra i l'hi he hagut de dedicar molt de temps.

El domini de les noves tecnologies et permet crear, innovar i dissenyar materials que promoguin l'aprenentatge significatiu però si el domini no hi és la utilització de les NT es restringeix a la instrucció de com fer anar l'ordinador . En aquest sentit, i respecte a l'avaluació inicial que vaig fer, he canviat en la meva visió sobre la pregunta 1 que feia referència a si l’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents i la qual vaig puntuar amb un 0, el meu argument és que la TE ha de facilitar l'aprenentatge significatiu als alumnes i mestres i no reduir-ho tot a un simple ventall d'instruments i tècniques per a fer servir les TIC però ara m'agradaria afegir que és cert que si no hi ha un domini de les NT i un compromís cognitiu de voler aprendre basat en la necessitat d'oferir un entorn tecnològic que faciliti aprenentatges significatius als alumnes, l'estancament del docent facilitarà el desfasament entre el desenvolupament de les NT i el seu us a les aules.

dijous, 28 d’abril del 2011

Les Escoles no afavoreixen la creativitat??


Versió subtitulada del video "Do chools kill creativy?" de Sir Ken Robinson, subtitulada per Pedro Villarubia y traduida per Yolanda Juarros. A les TED (Technology, Entertainement Design, Robinson parla de com la educació pública que s'imparteix a les escoles mata la creativitat.
Discrepo de l'afirmació generalista i reduccionista sobre les escoles públiques. Potser la seva realitat és aquesta però no la nostra.


Clica aquí per a veure el video

diumenge, 24 d’abril del 2011

Spotify

SPOTIFY, UNA MANERA DE COMPARTIR MÚSICA PLEGATS amb tots els teus contactes del facebook




dissabte, 23 d’abril del 2011

L'Efecte Facebook

El llibre l'Efecte Facebook de Kirkpatrick


El martes 8 de febrero David Kirkpatrick, autor del libro "El efecto Facebook", participó en un desayuno en Fundación Telefónica.En él, analiza las características, el crecimiento, los objetivos, el modelo y las perspectivas de negocio de esta Red Social.

Pel·licula nominada de David Fincher

LA RED SOCIAL


En una noche de 2003, el estudiante de Harvard y genio de la programación, Mark Zuckerberg, se sienta frente a su computadora, y apasionadamente comienza a trabajar en una nueva idea. En un furor de blogs y programación, aquello que inicia en su dormitorio, pronto se convierte en una red social global y en una revolución de la comunicación. Sólo seis años y 500 millones de amigos después, Mark Zuckerberg es el billonario más joven de la historia... pero para este empresario, el éxito implica complicaciones tanto personales como legales.

Del director David Fincher y el guionista Aaron Sorkin, viene Red Social, una película que muestra que no haces 500 millones de amigos sin ganarte algunos enemigos. Esta película es producida por Scott Rudin, Dana Brunetti, Michael De Luca y Ceán Chaffin, y está basada en el libro "The Accidental Billionaires" de Ben Mezrich.

divendres, 15 d’abril del 2011

MAPA DE CONCEPTES


A continuació exposaré el mapa conceptual que tant m’ha costat fer i que reflexa la quantitat de connexions i relacions establertes que relacionen SOCIETAT-CIÈNCIA-TECNOLOGIA. Com es pot veure, els conceptes amb forma d’ oval són els que formaven part del primer mapa conceptual de l’avaluació inicial que vaig fer sense gaires coneixements previs sobre el tema, els que estan en taronja formen part dels conceptes adquirits durant la lectura de l’article de Domènech i Tirado i els conceptes en blau són els que se’n deriven de la lectura del mòdul.



Com a conceptes centrals hi són ciència-tecnologia i societat, juntament amb educació i TE ressaltats també amb ombrejat, els quals ocupen el centre del mapa conceptual. La direcció dels enllaços amb fletxes representa relacions jeràrquiques i  causals entre els nodes de les proposicions, depenent dels diferents conceptes.
Al mapa conceptual es pot veure que els estudis de CTS es basen en una relació de teixit sense costures en que hi tenen cabuda els interessos socials, econòmics, culturals i polítics del moment. La tecnologia no està absent dels valors històrics del moment i la societat se’n fa reso. No tots/es tenim accés a les TE i tot i que en tinguessin, s’ha de tenir en compte el context sòcio-cultural on es fa us.

CONCLUSIONS


Les TE segons la teoria de CTS i les TIC en particular, ofereixen entorns flexibles d’aprenentatge significatiu que faciliten la relació, comunicació i el treball en grup cooperatiu, i per tant no poden ser enteses com a simples instruments de transmissió. Les TIC en aquests moments són les més utilitzades en els entorns escolars formals i informals i són les que respecten el ritme individual de l’alumne o usuari partint dels seus esquemes de coneixement i els seus sistemes simbòlics. Encara queda molt per fer ja que existeix un desfasament entre la formació i les tecnologies dissenyades, que a més en ocasions són adaptades a d’altres contextos on no donen la resposta adient, però el més important és que es doni un canvi conceptual de les Tecnologies Educatives que permeti un veritable canvi significatiu i intencional on la reorganització de les estructures del coneixement dels professionals per mitjà de la instrucció o del descobriment, faciliti el compromís cognitiu i per tant el canvi conceptual    ja sigui per la construcció de models (com ha estat el nostre cas) o la resolució de problemes de disseny.anades

dimecres, 13 d’abril del 2011

POPPLET

Si voleu saber més sobre escriptura col·laborativa, l'edició de mapes mentals i esquemes d'una senzillesa increïble, CLIQUEU A POPPLET


Amb una interfície molt agradable i intuïtiva, aquesta eina passa a ser de 
les més escalables que he trobat!!!


dilluns, 28 de març del 2011

Voxopop

Si voleu gravar la vostra veu fent una presentació personal, ens coneixerem millor!!

Clica aquí

Proves de veu amb Audacity


Voleu sentir la meva veu??
Estic fent proves!

dilluns, 21 de març del 2011

dijous, 17 de març del 2011

Video de motivació

Em sembla prou interessant com per compartir-ho:


dissabte, 12 de març del 2011

NTICEDU: Presentació

Hola a tothom!


Sóc Loli Escamilla, mestra d'EI i Psicomotricista de la línia d'Aucouturier i aquí estic, intentant crear un blog. N'he vist de molt macos, caòtics, espectaculars, útils, màgics, familiars, professionals... el que pretenc amb aquest és que em sigui útil per a l'assignatura de Noves Tecnologíes i que pugui aplicar tots els coneixements adquirits a d'altres àmbits.
No tinc gaire pràctica així que aniré fent xino-xano...


Espero que poguem compartir grans descobriments... tecnològics!

Avaluació Inicial

 Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

  • L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:0
  • Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
  • Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
  • La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 5
  • Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge:7
  • Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal:6
  • La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC:10
  • Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 6
  • Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 6
  • El canvi tecnològic determina el canvi social: 10
   Mapa de conceptes

Conclusions