Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global.

Com ja he dit, l’activitat ha estat profitosa i molt satisfactòria per a tots. Personalment m’ha ajudat per a sistematitzar una mica les sessions i prioritzar objectius i continguts. El fet de realitzar una activitat d’aquestes característiques que a casa teníem pendent, com una activitat d’ensenyament-aprenentatge en l’àmbit no formal, de forma seriosa i com a exercici per a la UOC, l’ha dotat de més significat per a mi i de més compromís per part del meu pare que s’hi ha posat de valent. La predisposició que hem tingut tots dos ha afavorit que hi hagués una bona entesa i que avancéssim segons els seus interessos i necessitats. 

Del seguiment de l’avaluació continuada, val a dir que requereix molt de temps i esforç per a investigar, provar, crear, comunicar, llegir, etc. I tot i que al principi de començar l’assignatura se’ns va demanar el grau de compromís i les expectatives que teníem, tant una cosa com l’altre s’ha superat de bon tros. Li he dedicat tant de temps que va arribar un moment en que volia aprendre més i més. Durant aquest semestre he fet una immersió tecnològica brutal ja que també he realitzat un seminari LIC amb una formadora tecnòcrata didàcticament molt vàlida que ens ha fet navegar constantment buscant aplicatius adients per a fer servir amb els alumnes o les famílies per a facilitar la llengua i la cohesió social. Així que la meva dedicació ha sobrepassat els crèdits de l’assignatura i els recursos que ara tinc són infinitament més grans que els que tenia fa uns mesos.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat les tecnologies col·laboratives per mitjà del wiki, compartir mapes conceptuals amb el cmaps tools, compartir les fitxes de casos al forum, etc. Tot aquest aprenentatge m’ha permès sentir-me més a prop dels altres alumnes i crear una dinàmica d’autoajuda pedagògica que m’ha impulsat a investigar en nous aplicatius que sovint m’han facilitat la feina en d’altres moments, PAC’s o a la feina.

El blog també ha estat una gran fita que tenia ganes de realitzar. Fer-ne un amb un objectiu concret i esperant que els companys el visitessin i en fessin comentaris era una motivació i visitar els dels altres també ha estat molt enriquidor.

Respecte a l’avaluació inicial i el canvi conceptual que he realitzat val a dir que la meva concepció ha canviat en referència a l'objectiu principal de la Tecnologia Educativa. Fins ara he pensat que és més aviat facilitar l'aprenentatge significatiu als alumnes i mestres i no reduir-ho tot a un simple ventall d'instruments i tècniques per a fer servir les TIC. Però crec que és indispensable conèixer l’infinit ventall de possibilitats que tenim amb les Noves Tecnologies per a aprendre de forma significativa, facilitant els aprenentatges, tasques, recerques, etc que es realitzin durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. 

Conclusions

L’ús de les tecnologies per a impulsar l’aprenentatge significatiu constitueix també un aprenentatge científic basat en la construcció de models mentals. 

El meu pare ha creat un esquema o una representació del que són les Noves Tecnologies i en concret Internet, que ha anat evolucionant a mida que el seu procés d’aprenentatge avançava.

El seu model mental individual ha inclòs un coneixement estructural, procedimental, reflexiu, espacial/imaginatiu, metafòric i d’altres valors i creences que s’han posat en acció durant l’aprenentatge (Jonassen i Henning, 1999) Això ha produït un canvi conceptual en la seva manera d’entendre Internet, la comunicació on line i el tractament de la informació. La revisió del canvi conceptual és necessària quan la nova informació no correspon a les creences, pressuposicions i models del món (Vosniadou, 1994). I encara hi haurà més canvis conceptuals a mida que vagi aprenent tot el que pot fer amb Internet, sense moure’s de casa.

Aquesta finestra oberta li ofereix tantes possibilitats que es troba perdut però vol avançar, li agrada conèixer i aprendre i aquesta empenta fa que sigui més fàcil actuar de guia en el seu aprenentatge. Per tant podríem dir que el canvi conceptual és significatiu i intencional, ja que el meu pare és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi i el desig de fer-ho.

L’experiència de realitzar una activitat d’aquest tipus amb la família m’ha comportat molta satisfacció per mi i per ell i per suposat que també per al meu germà que ara veu la possibilitat de comunicar-se amb el pare de forma més habitual. Continuarem treballant en la mateixa línia i el límit el posarà ell.

Avaluació tecnològica del disseny

L’eficàcia dels recursos informàtics que s’han utilitzat no està determinada només per les seves característiques o possibilitats tècniques sinó per la seva qualitat didàctica, i trobo que utilitzar els recursos tecnològics i comunicatius que ens aporta Google per a la comunicació diària i la informació és un avenç en la tecnologia i en les relacions humanes que han  permès que el disseny de l’activitat sigui d’allò més engrescador per al meu pare. 

Els continguts transmesos i la forma d’organitzar-los ha estat un punt clau en la programació, ja que es partia dels interessos i les necessitats de l’alumne, que al principi va voler anar molt depresa però que després va demanar repassar tots els procediments que havíem fet servir per accedir als diferents aplicatius.

L’adequació en quant al ritme, l’assiduïtat, i els recursos facilitadors de la tasca (accés directe a les icones més importants des de l’escriptori, lletra més gran, ratolí més lent, etc) han afavorit l’aprenentatge en i amb Noves Tecnologies.

El context familiar facilitava que les trobades poguessin ser més flexibles i sovint fèiem sessions de dues hores. Adequant el temps i l’espai fèiem possible que la disponibilitat de l’alumne fos encara major. 

Per tant, es podria dir que tenint en compte els objectius i continguts, la predisposició cap al mitjà i les característiques del receptor (home de més de 60 anys que no ha tingut oportunitat d’estar en contacte amb les NT de forma habitual),  el disseny i la seva adequació a les necessitats i interessos de l’alumne usuari ha estat l’èxit de la intervenció, tenint en compte que l’àmbit familiar facilitava la transferència de coneixements.

Les diferències cognitives  (estils cognitius, estils de processament, etc) entre els receptors s’han solucionat amb explicacions simples i metafòriques obviant informació poc important per evitar l’excés o sobrecàrrega.

Els mitjans utilitzats han estat molt simples i el nivell que s’ha fet servir és d’iniciació al correu electrònic i altres aplicatius a nivell usuari. La combinació de diferents mitjans de comunicació i informació a través d’Internet ha aconseguit una vertadera formació en Noves Tecnologies que abans l’alumne no tenia.

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

El procés d’aprenentatge que s’ha produït durant les sessions efectuades ha estat un aprenentatge significatiu ja que s’ha pogut comprovar que s’han acomplert les següents qualitats: 

Actiu: L’alumne era el que construïa el seu propi aprenentatge i era el responsable del mateix i de la seva evolució de forma conscient i activa.

Constructiu: Partint dels coneixements previs de l’alumne, construïa nous conceptes o adaptava noves idees donant significat als nous constructes fruit de l’experiència realitzada.

Col·laboratiu: aprofitant les habilitats del fill i la filla, l’alumne imitava, modelava i observava les produccions i contribucions de la resta d’agents implicats, col·laborant en l’aprenentatge comú.

Intencional: L’ alumne es proposa de forma intencional un objectiu cognitiu i progressa en el seu assoliment de forma activa.

Conversacional: El procés social en el que l’alumne és immers afavoreix la construcció del coneixement mitjançant la comunicació conversacional.

Contextualitzat: L’activitat d’aprenentatge està basada en un context i una necessitat real: comunicar-se amb el fill quan viatja fora de casa.

Reflexiu: L’alumne reflexiona sobre el que ha après i els processos que implicats en l’aprenentatge.

Respecte a l’avaluació de l’aprenentatge en si, podria dir que:  

A nivell de psicomotricitat fina, aquesta activitat farà que el pare tingui una millor mobilitat dels dits de la mà.

A nivell psicoafectiu, la relació a la distància que s’estableix amb el fill dóna més tranquil·litat i seguretat a la família que és al país d’origen i estableix unes pautes de comunicació que fan que es puguin compartir altres moments durant el viatge.

A nivell cognitiu, la intel·ligència intuïtiva quedarà activada i adquirirà una nova competència tecnològica que li permetrà aprendre de forma més ràpida a fer servir altres aplicatius de google com pot ser el google maps o el google earth per a ubicar la posició del seu fill en els diferents viatges que fa. I la agilitat mental per a situar en l’espai del teclat les diferents lletres també afavorirà la memòria espai-temporal.

A nivell de pensament i llenguatge, ajudarà a estructurar les idees i a organitzar el discurs abans de començar a redactar i permetrà aprendre les normes de redacció d’un missatge informal per correu electrònic, així com les normes ortogràfiques que quedaran corregides pel corrector automàtic del gmail

S’han ofert els ajuts pedagògics necessaris per afavorir l’aprenentatge mitjançant una atenció individualitzada, mantenint sempre la motivació partint dels interessos de l’alumne i respectant el ritme d’aprenentatge i els descansos necessaris:

-       Lletra més gran per a que la visió es centrés en el text que escrivia en el correu electrònic.

-       Ratolí més lent per a que no anés tant despresa

-       Explicacions clares i amb metàfores que facilitessin la comprensió del funcionament d’Internet.

-       Feed Back constant, recordant l’accès, les icones, el correu i la contrasenya...etc.

Les sessions programades han estat diferents a les que hem realitzat ja que seguíem les necessitats de l’alumne. El ritme el marcava ell i anàvem avançant o no en funció dels interessos, disponibilitat i concentració que tenia.

S’han realitzat més aprenentatges dels previstos i ara caldria reforçar-los amb més sessions per a establir una mecànica que permeti tenir la ment de l’alumne més alliberada, és a dir que no estigues tant centrat en com s’accedeix o com s’obre una finestra o un aplicatiu (mecànica de l’accés a la informació) i passar a decidir què vol aprendre, o què necessita, ja que el meu pare com a alumne en ocasions estava tant saturat d’informació que ni tan sols sabia què escriure al correu o què buscar al cercador.

El meu paper ha estat de guia i tot i que li he anat retirant l’ajut necessari per a que fes l’esforç de recordar i de decidir què fer primer, cal que continuï ajudant-lo en la consecució dels aprenentatges que es proposa perquè es perd amb facilitat. L’important és que no té por d’anar provant i clicant i això fa que a vegades ell mateix rigui de la seva inexpertesa i aprengui de l’assaig-error sense cap problema.